Anys i anys ja fa d’aquesta història, però ha perdurat en la memòria. Ara us explicarem com va anar tot i vosaltres jutjareu si va ser sort. En Joan n’és el protagonista, un bon pagès català amb barretina que inicià la tradició ara ben vista. Cuidava de l’hort i el bestiar a la masia familiar que heretà, quan arribà una sequera terrible fent la collita impossible. En aquella zona de Catalunya, la terra era ben seca i no plovia. ”¿Què faré perquè l’hort doni fruits?”, pensava en Joan cada dia observant trist la sequina assegut sota una enzina. Una jornada, la seva dona Vicenta va oblidar tancar la vaca a l’estable i al matí trobà, que l’animal apurat gairebé tot el camp havia cagat.

Em comptes de recollir aquell desastre, la pagesa va apropar-s’hi forca en mà i, amb l’àrida terra, tot ho va remenar. Passaren dies i dies, de sol en lluna, de lluna en sol, i de gota ni una. Igualment, el bon Joan regava l’hort amb l’esperança de l’optimista i la fe de qui creu en allò que no veu. Fins que amb un cant matiner del gall uns brots verds van obrir-se pas, just a les fileres de terra del mas on ella hi va amagar el fem animal. En llevar-se el parell de pagesos, no podien creure’s el miracle. _¡Això han estat les caques de la vaca! va exclamar la dona contenta. I, després, li ho explicà al seu home, que va tenir una idea ben bona: _¡El que hem de fer, amor meu, és escampar caques arreu!

Es van organitzar de tal manera que ella cuinava quasi tot el dia i ell mantenia la terra humida. Tots dos havien de menjar prou per poder defecar per la masia. I, en un indret diferent cada cop, fertilitzaren el camp amb alegria. Els seus veïns també pagesos van quedar-se ben sorpresos. Tots volien saber-ne el secret, que els hi va compartir el Joanet. Al final de l’època de collita, celebraren plegats l’abundància que els hi portà la vaca Pepita. Any rera any, van repetir el ritual, cada hivern, cap al Nadal. Desde llavors, a la Vicenta i en Joanet se’ls coneix, més enllà del seu poblet, com qui va dur bona ventura als catalans de pagès o la parella de Caganers. Però, encara no content del tot ell, que era bastant somiador, va proposar al seu amor: _I si fem somriure a més gent? Ella veiè clar què tenia en ment. Dit i fet, que la parelleta es van preparar la maleta i amb un desig viatgen pel món: escampar felicitat per a tothom!